Inici >> Municipi >> Serra de tramuntana

Serra de tramuntana

D’orientació SW-NE (E-NE en el tram final), s’allargà uns 90 km entre Sa Dragonera i Formentor pel costat de mar i entre el cap de Cala Figuera i el Cap des Pinar pel des Pla, entre les badies de Palma i Alcúdia. L’amplada oscil·la entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central. Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus.

L’estructura és complexa: apareixen tres sèries tectòniques; Burdigalià, Juràssic (o, més concretament, Liàsic) i Triàsic. Un cop constituït l’eix de la serralada, encara hi hagué transgressions marines  i una erosió subaèria que ha estat molt enèrgica.

L’abundància de calcàries ha incidit en l’aparició de vuit o deu àrees de relleu càrstic sense comptar-hi les submergides. L’erosió subterrània ha ajudat el plegament a bastir valls longitudinals, com la d’Orient, el pla de Cúber, la coma de son Torrella i la vall d’En Marc. L’erosió fluvial, en canvi, ha tendit a obrir valls transversals, normalment més engorjades, però més baixes i amb aigua de fonts, que han atret el poblament: Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Sóller.

Com que l’estructura general és paral·lela a mar, la costa és alta i rectilínia de tipus dàlmata, amb petites cales per a refugi i una sola entrada destacable, el Port de Sóller. Només en el sector nord és tallada obliquament pel relleu i s’hi obren algunes valls.

Es poden distingir-hi tres sectors. El meridional, fins al coll de Valldemossa, d’uns 400 m alt., presenta una façana migjornenca accidentada, però com que hi predominen les margues l’erosió ha estat fàcil i les altituds són moderades, llevat el puig de Galatzó (1.026 m alt.). El central, que comprèn per la costa els municipis de Sóller , Fornalutx i Escorca, té una altitud molt sostinguda: serres d’Alfàbia (1.068 m alt.), des Teix (1.064), de Cúber (1.000), mola de Planici (933), puig de Massanella (1.340), puig Major, el més alt (1.443), puig d’Ofre (1.090), puig Tomir (1.102). El sector septentrional, corresponent al terme de Pollença bàsicament, és el més baix: els 12 km darrers formen la península de Formentor, que encara ateny els 400 m alt. i té unes cales que són ries quaternàries.

L’escassetat de sòls fa que aparegui sovint la roca nua, però el clima, la biogeografia i l’home n'han fet l’únic sector verament muntanyenc de les Balears. Les precipitacions del sector central ultrapassen el miler de mm anuals, i hi neva cada hivern a partir d’uns 800 m en amunt. A la part baixa hi predominen les màquies de llentiscle (mata) i olivella i les brolles amb pi blanc; més amunt, i sobretot a l’obac, l’alzinar ocupa una extensió considerable; als cims, per damunt dels 1.100 m aproximadament, hi ha matollar i prats de càrritx. Als extrems SW i NE hi creix el margalló.

Els conreus han pujat tant com els boscs: fins a 900 m els cereals a la coma de son Torrella, fins a 600 m les oliveres centenàries, fins a 300 m els joves ametllers. Però només aquests darrers persisteixen conreats justament amb els regatges amargenats a les hortes regades amb aigües de fonts. La més notable és la de Banyalbufar (tomàtigues) i, gairebé a nivell de mar, la de Sóller (cítrics). Del bosc ja només s’exploten les glans (bestiar porcí) i la caça.

Els embassaments des Gorg Blau i de Cúber, comunicats entre ells, forneixen aigua a Palma. La carretera d'Andratx a Formentor, paral·lela al gran eix Palma-Inca-Alcúdia, ha permès l’accés pel costat de mar (d’Andratx a Sóller) o per l’interior de la muntanya. Això ha introduït a la Serra el gran recurs econòmic mallorquí: el turisme.

L’any 2011 la UNESCO declarà la Serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural. La declaració, avalada per altres importants institucions internacionals com ara ICOMOS i UICN, ha valorat especialment la seva esponerosa natura, el seu paisatge agrícola mediterrani i la seva combinació de sistemes hidràulics d'origen islàmic per el cultiu de l’olivera. La declaració destaca la relació entre l'home i la natura, i la transformació del medi natural original per aprofitar els recursos de la manera més intel·ligent possible amb els mitjans i els coneixements de cada època històrica. L’espai protegit, que s’estén des d’Andratx a Formentor per dinou municipis, ocupa 30.745 ha en la seva àrea central, al qual cal afegir-hi 52.760 hectàrees terrestres i 25.857 de marítimes. La declaració fou fruit d’una iniciativa del Consell de Mallorca en la presentació de la candidatura el juliol del 2009.

 

Més informació a:

 

www.serradetramuntana.net/

 

http://www.enciclopedia.cat/

 

http://whc.unesco.org/en/list/1371

 

http://www.youtube.com/watch?v=hAmwrWoC3S0

 

http://www.youtube.com/watch?v=hJWhm5QYJxU